Documentar

Documentar

Fotografiar sovint és documentar. No sempre, és clar, també hi ha la fotografia amb finalitats publicitàries o artístiques. Però la gran majoria dels mortals quan treiem la càmera de la funda o la butxaca, ho fem per capturar i així poder documentar un moment que ens ha semblat important, interessant, curiós o emotiu.

Com molt bé saben els fotoperiodistes i els fotògrafs documentals, la documentació és fonamental per a poder prendre consciència del moment que vivim. Però no menys important és l’oportunitat que ens brinda de revisar-ho passades les setmanes, mesos o anys.

…i tot això suposa feina:

1.Què documentar, quan treure la càmera?

És el primer pas. Prendre consciència de que el que estàs presenciant té el suficient valor com per ser documentat. Cal estar alerta amb actitud analítica per no perdre cap element important de l’experiència a documentar. No és tan fàcil com pot semblar, ja que a vegades durant els moments ordinaris i quotidians abaixem la guàrdia (i ens podem acabar perdent grans documents!).

Però alhora si ho documentem absolutament tot correm el risc de no donar valor a res.

Tot pot merèixer ser documentat en un moment determinat, però seleccionant allò a què volem dirigir la nostra atenció realitzem una primera edició. Un primer pas cap a una narrativa, un discurs, un tema, una història. Recordem que el valor de la documentació és conservar el present, però alhora aquest s’ha de poder digerir i revisar en un possible futur.

2.L’edició.

A 2021 les càmeres són digitals. Això vol dir que prendre una imatge costa el mateix que prendre’n 100. De nou, correm el risc d’acabar amb milers de fitxers que dificultin l’accés simplement pel seu elevat volum.

És interessant (si no imprescindible) fer una segona edició (la primera és la del pas anterior), una selecció o tria, entre totes les imatges que hem pres en un determinat esdeveniment per cercar aquelles que realment tenen valor i que ens ajudaran a explicar -documentar- el que ha passat.

[Nota a banda: Google Fotos i la seva promesa d’emmagatzemar al núvol de forma il·limitada totes les nostres imatges havia dificultat seriosament aquesta fase en el meu procés. Així que en el fons, tot i que em costi molt d’admetre, estic lleugerament agraït de que recentment hagin trencat la seva promesa i em forcin a editar més i més.]

En aquest punt, recorda, menys acostuma a ser més. Trobar una narrativa que uneixi els elements triats és també important.

3.L’arxiu.

Hem pres les imatges i les hem editat. Ara, com les fem accesibles per a la seva revisió en el futur?

Hi ha un munt d’opcions, clar. Digitals o analògiques? Públiques o privades? No ho sé. Aquí que cadascú trobi la que millor s’ajusti a allò que cerca. Jo encara no he trobat la meva, accepto idees.

Això sí, reunir les imatges seleccionades en el format que s’hagi triat, si es vol fer bé, per moltes ajudes digitals que tinguem avui en dia, sovint requereix la inversió de força temps. Hi ha poques dreceres.

Molta feina? I tant.

Val la pena? Depèn del valor que li donis a tenir documentada una experiència.

El motiu per el qual documentem, la motivació darrera tot l’esforç que implica carregar amb l’equip fotogràfic i la feina que posteriorment suposa, probablment donaria per una tesi antropològica.

Podem fer un viatge a un país llunyà i no prendre cap foto? Podries?

Dos exemples que m’han semblat extraordinaris tot i la seva aparent senzillesa:

-Una família fa un ‘road trip pels EUA: ho documenta, ho edita i autopublica un llibre.

Un munt de feina que necessita dels tres passos mencionats. Cal estar actiu i alerta durant el viatge per captar els moments i detalls més importants que es van produint. Cal fer una bona edició de les imatges per trobar les realment essencials. Cal triar i treballar un format (el llibre) que permeti mostrar-les i revisar-les en el futur. La recompensa, un document de per vida al que retornar amb molta facilitat.

-Un ‘youtuber’ surt de casa després de 9 mesos en quarantena. 

No et deixis enganyar. Estic convençut que hi ha una feinada important darrera aquest vídeo. D’entrada té més de quatre milions de seguidors al seu canal així que, alerta, ja té certa pràctica fent vídeos. Però en aquest simplement sembla que l’acompanyem a fer un volt per Londres el dia en que surt de casa per primera vegada en mesos. Segur però que va haver de planificar, va haver de pensar en el format i la posició de les 3 o 4 càmeres que utilitza, va tenir una feinada triant entre tot el metratge i, sobretot, va ser capaç d’editar un vídeo amb inici-nus-desenllaç que es fa interessant tot i la seva aparent simplicitat. Un bon document d’un moment molt precís en la història de la ciutat.